El túnel de Bracons ha suposat un revulsiu econòmic i social per ambdós costats de l’eix, tan per la banda de la Garrotxa com la d’Osona, però encara no se n’ha pogut treure tot el rendiment en no estar completat amb les variants d’Olot i les Preses.
És per això que el territori reclama i reivindica la necessitat de tenir-les fetes quan abans millor, tot i que també són conscients que el context de crisi actual no posa les coses fàcils. “La disponibilitat pressupostària de la Generalitat és l’escull més important a superar però hi creiem i hi continuarem treballant”, assenyala l’alcalde d’Olot, Josep Maria Corominas, que espera veure-hi màquines treballant-hi aquesta legislatura.
“Després de fer una inversió tan important com Bracons, no tindria sentit si no es completa aquest eix” i “ningú ho entendria”, assenyala l’alcalde, que recorda que connecta la Catalunya Central amb l’Empordà, però també amb França i la resta de l’estat.
I és que des del territori es defensa que encara són moltes les oportunitats que poden sorgir, en àmbits no només com l’econòmic, sinó també el social o el cultural. De fet, des que es va obrir ja s’ha observat un canvi en la manera de moure’s de la gent, no només d’aquestes dues comarques, també procedents d’altres punts com ara Lleida i Barcelona.
· Les cues per entrar al túnel, símptoma que alguna cosa falla
Un dels aspectes que demostren que a dia d’avui la infraestructura no està funcionant del tot bé són les cues que es fan els diumenges abans d’entrar per la boca de Joanetes, al seu pas per les Preses. “Això no té sentit i no és d’un país modern”, explica l’alcalde, que afegeix que “no és lògic que després de gastar-nos el que ens hem gastat es vegin aquestes cues”.
En aquest sentit, explica que són una prova de la necessitat urgent de les dues variants, que han de permetre “treure tot el rendiment possible” a la inversió feta.
El mateix defensa el president de la Cambra de Comerç de Girona, Domènec Espadalé: “És importantíssim tenir les variants de les Preses i Olot per rentabilitzar la inversió; la inversió està feta però falten les dues variants perquè els camions no poden passar per Olot”.
Pel president de la Cambra d’Osona, Josep Pujadas, fins que no hi hagi la variant, “el túnel de Bracons no deixa de ser una comunicació intercomarcal”. Pujadas assenyala que cal anar “molt més enllà” i “salvar l’obstacle que representa passar per dins Olot, tant pels osonencs com pels olotins i així poder comunicar fins a França”.
· Pendents de la declaració de l’impacte ambiental
La futura variant d’Olot semblaria que es va “desencallant”, segons paraules de Corominas, que recorda que a dia d’avui s’està pendent de la declaració de l’impacte ambiental que donarà a conèixer el tram definitiu de l’obra.
De fet, aquest mateix dimecres estava previst que el Govern, a través de la directora general de Polítiques Ambientals, Marta Subirà, exposés la situació en què es troba aquest informe però, per qüestions d’agenda, s’ha suspès. El Govern preveu donar a conèixer els continguts de la trobada el mateix dia. La previsió que hi havia fins ara és que la declaració s’aprovaria el dia 13 de desembre.
Un cop fet aquest pas, caldrà redactar el projecte executiu, amb la previsió que pugui estar llest el 2012. Després faltarà superar l'”escull més difícil” com és trobar el finançament. Tot i que el context econòmic no és el més idoni per impulsar amb urgència una obra com aquesta, Corominas assegura que compta amb el convenciment del conseller Recoder i del mateix president de la Generalitat de que aquesta és una “obra prioritària” per les comarques gironines i per això confia que s’hi continuarà treballant per tal que les màquines puguin estar sobre el terreny abans no acabi aquesta legislatura.
· El traçat no prioritzarà només els criteris econòmics
Preguntat per si creu que el context actual farà que els costos siguin el que més pesin a l’hora de decidir el traçat, l’alcalde ho nega i recorda que l’ajuntament es va mostrar totalment en contra de la possibilitat de reduir el nombre de carrils a la meitat, en comptes de dos carrils per banda, per agilitzar el procés i reduir la inversió com es va apuntar per part del Govern aquest estiu.
El conseller Recoder, però, va recollir la petició del territori i va defensar que els quatre carrils eren totalment lògics per la connectivitat que representava la via.
Pel que fa al traçat, l’alcalde d’Olot apunta que s’han presentat al·legacions que caldrà respondre però confia que, tot i que no “acontentarà a tothom”, serà força “consensuat”.
· Creix el trànsit de vehicles però encara està lluny del previst
Des que el túnel de Bracons es va obrir l’abril del 2009, el trànsit no ha parat d’augmentar però tampoc de forma molt significativa. Segons les últimes dades donades a conèixer pel Govern, Bracons ha tingut una afluència de 6.045 vehicles diaris de mitjana des del gener del 2011 fins al mes d’agost, una xifra superior als 5.354 registrats l’any anterior i els 4.988 que van passar a partir de l’abril del 2009. Això representa més d’un miler de vehicles més respecte fa dos anys.
Aquest augment, però, encara queda lluny de les previsions que apuntaven fins a uns 9.000 vehicles diaris que hi podrien arribar a circular i que s’ha de veure augmentat un cop l’eix Vic-Olot-Figueres estigui completat amb les variants d’Olot i les Preses.
La situació actual és per tant un “punt de partida”, segons l’alcalde d’Olot, que recorda les “oportunitats” que a dia d’avui s’han obert amb el túnel, i que té a veure sobretot amb l’estímul que ha suposat per al comerç i el turisme però també amb els sectors industrials, entre Osona i la Garrotxa, ja que també es permet la circulació de camions entre les dues comarques com a excepció, fins que no estiguin fetes les variants.
Entre els sectors que n’han sortit més beneficiats hi ha el carni, per les “sinèrgies” que hi ha entre banda i banda del túnel. El fet de poder circular per aquest túnel, ha permès reduir el temps a més de la meitat del que es necessitava anteriorment i per tant transportar el producte amb més facilitat i a un preu més baix, segons reconeix Espadalé.
· Els comerços olotins, els més beneficiats
Des de Vic s’ha notat també la repercussió de l’augment de vehicles que circula per l’eix Vic-Olot. Des de l’Ajuntament, la regidora de Turisme, Anna Erra, ha explicat que es comença a trobar a Vic molts visitants de la zona de la Garrotxa i Olot “que ens vénen als mercats o al Teatre l’Atlàntida”.
De fet, tant Erra com el president de l’Associació de Comerciants CentreVic, Roger Nogué, assenyalen que hi ha hagut força comerciants olotins interessats en obrir botigues a Vic. La conjuntura econòmica no és fàcil i per això Nogué apunta que “comerços que hagin reeixit estaríem parlant de dos o tres, però interessats en “temptejar el terreny” n’hi ha hagut força”.
Nogué veu Vic com un pol d’oportunitats “interessant” per la gent d’Olot. Des de l’Associació de Comerciants CentreVic assenyalen que empresaris i comerciants de la Garrotxa han vist que Vic és un mercat “independent”. L’àrea d’influència és “pròpia” i, en aquest sentit, “la comarca, o fins i tot des del Ripollès, ve a comprar a la capital”.
Amb tot, al revés, això no ha passat tant. Segurament, apunten des de l’associació, és per una simple “qüestió de quantitats” ja que la Garrotxa sencera suma poc més que el total d’habitants de Vic.
Així ho creu també el president de la Cambra de Comerç de Girona. “Tothom se n’ha beneficiat però com és lògic la població que està al costat d’Osona i la Catalunya Central és més nombrosa que no pas la de la banda de la Garrotxa” i per tant la sensació que hi ha és que un costat del túnel (el garrotxí) n’està traient més profit a nivell comercial.
La presidenta de l’Associació de Comerciants d’Olot, Mercè Soler, reconeix que el túnel ha suposat un revulsiu i un “respir” per al sector, ja que ha permès obrir-se a un mercat més ampli que el que hi havia abans, i el que és millor, que aquest augment s’ha mantingut durant aquests anys. “Les carreteres són per anar i venir i tot el que siguin facilitats perquè vingui la gent és el que necessitem, assenyala Soler, que veu amb molt bons ulls la futura variant perquè permetrà descongestionar el centre d’Olot de trànsit pesat.
Per la seva banda, l’Associació de Comerciants CentreVic també reclamen avenços amb la futura variant d’Olot, ja que consideren que existeix una “gran area d’influència potencial” a la que volen arribar.
{{ comment.text }}