Al·legacions del Consell Comarcal d’Osona
Joan Roca i Tió, amb domicili a l’efecte de notificacions al carrer Historiador Ramon d’Abadal i de Vinyals, 5, 3a planta de la ciutat de Vic (08500), com a President del CONSELL COMARCAL D’OSONA i en el seu nom i representació, davant de la Direcció General d’Energia, Mines i Seguretat Industrial del Departament d’Empresa i Ocupació de la GENERALITAT DE CATALUNYA, acudeix i formula oposició a la sol.licitud del permís d’investigació d’hidrocarburs anomenat Leonardo formulada per l’empresa Montero Energy Corporations, SL de conformitat amb els següents
ANTECEDENTS:
I.- En dates 27/09/2012 i 04/10/2012, s’han publicat sengles anuncis al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya i al Boletin Oficial del Estado, respectivament, relatius a la sol.licitud dels permisos d’investigació d’hidrocarburs anomenats Darwin i Leonardo, amb afectació, en aquest darrer, a trenta-quatre municipis de la comarca d’Osona i en conseqüència a una àmplia superfície d’aquesta comarca. També en queden afectats d’altres termes municipals limítrofs.
II.- Aquest anunci s’efectua en compliment d’allò previst a l’article 17 de la Llei 34/1998, de 7 d’octubre, del sector d’hidrocarburs, a l’objecte de què, en el termini de dos mesos, comptadors a partir de l’endemà de la seva publicació, que s’ha d’entendre respecte de la darrera que es produeixi en el temps (la disposició determina la publicació obligatòria en el BOE i en butlletí oficial de la Comunitat Autònoma competent per l’atorgament del permís), es puguin presentar ofertes en competència o formular oposició a la sol.licitud per part de les persones que es considerin perjudicades en el seu dret.
III.- No s’ha tingut accés al Pla d’investigació objecte d’autorització i, conseqüentment, es desconeix el programa de treball, el pla d’inversions, les mesures de protecció mediambientals i el pla de restauració. Tota aquesta informació que és obligatòria detallar, queda fora de l’abast de tercers al tenir el tractament d’una petició en competència.
IV.- Atenent a l’abast territorial i nombre de termes municipals afectats i a la tècnica emprada per l’empresa peticionària en d’altres casos, es pot presumir que es pretén una investigació d’hidrocarburs mitjançant la fracturació hidràulica per a l’extracció de gas no convencional (fracking).
Aquesta tècnica consisteix en l’extracció de gas natural mitjançant la fracturació de la roca mare. Per extreure el gas atrapat a la roca s’utilitza una tècnica de perforació mixta: primer es perfora fins a 5000 metres en vertical i després es perfora en horitzontal (una distància que pot arribar a varis kilòmetres). Aleshores s’injecta aigua amb sorres i un seguit d’additius químics a gran pressió. Això fa que la roca es trenqui i el gas s’alliberi i ascendeixi a la superfície a través del pou. Part de la mescla injectada torna a la superfície. Aquest procés es repeteix fins que s’exhaureix el gas. Tanmateix es fa necessària la perforació d’un gran nombre de pous que s’estenen per la superfície que ocupa el jaciment de gas no convencional.
De conformitat amb aquests antecedents es formulen les següents:
AL.LEGACIONS:
1.- Transcendència ambiental versus inexistència de regulació específica.
a) Afectació ambiental.
La fracturació hidràulica o fracking, tal com s’ha exposat, és un sistema de extracció d’hidrocarburs líquids o gasosos del subsòl. Tradicionalment el gas natural s’ha extret de dipòsit situats en roques poroses i permeables que concentren una gran quantitat d’hidrocarburs que permeten la seva recuperació mitjançant la perforació horitzontal d’un pou d’extracció. A diferència d’aquest sistema convencional, en el cas de hidrocarburs ubicats en roca de pissarra precisa de la tècnica del fracking i el jaciment de gas o petroli es denomina no convencional por no estar situat en una zona determinada.
Amb caràcter general, l’extracció de recursos naturals del subsòl produeix una sèrie d’impactes mediambientals i per a la salut pública. Doncs bé, la perforació horitzontal juntament amb la fracturació hidràulica d’àmplies superfícies de la roca de pissarra implica una sèrie d’impactes i riscos afegits per al medi ambient i per a la salut humana. Aquesta afectació sembla indiscutible, existint diversitat d’informes que assenyalen els efectes acumulatius que poden produir aquestes operacions d’extracció.
D’entre els impactes i riscos més assenyalats, es fa referència a: l’excessiva ocupació de terrenys, les emissions a l’atmosfera, la contaminació acústica, la contaminació del sòl i de les aigües subterrànies, l’ús intensiu dels recursos hídrics, els impactes a la biodiversitat o el risc de fenòmens sísmics.
b) Inexistència de regulació específica.
Paral.lelament a aquesta situació d’intensa afectació medi ambiental, atenent a la nova implantació d’aquesta tècnica, la legislació existent no preveu ni regula específica i adequadament els aspectes concrets de la fracturació hidràulica. I si bé és cert que els projectes que hagin d’autoritzar-se han de prendre en consideració la normativa de protecció mediambiental existent, aquesta està fraccionada i no contempla la totalitat de supòsits i qüestions que planteja aquesta tècnica.
Per aquesta raó a nivell de la Unió Europea diferents estats (Romania, Txequia, Països Baixos) han acordat una moratòria per a l’utilització de la fracturació hidràulica i en el cas de França n’ha establert la seva prohibició.
No obstant no disposar d’una regulació específica, la petició formulada en base a allò que disposa la Llei 34/1998, de 7 d’octubre, del sector d’hidrocarburs, també haurà de donar compliment al que preveuen les normes sectorials, especialment les d’ordenament territorial, d’urbanisme o de protecció de medi ambient , respectant alhora les competències que se’n deriven a favor de les diferents administracions, especialment les locals.
2.- Obligatorietat en el compliment de normativa i programes
A l’Estat espanyol l’article 45 de la Constitució Espanyola estableix que “tothom té dret a disposar d’un medi ambient adequat per al desenvolupament de la persona, i el deure de conservar-lo”. Igualment determina que “els poders públics vetllaran per la utilització racional de tots els recursos naturals, a fi de protegir i millorar la qualitat de la vida i defensar i restaurar el medi ambient, amb el suport de la indispensable solidaritat col.lectiva”.
Per la seva banda la Llei 2/2011, de 4 de març, d’Economia Sostenible, estableix en el seu article 77 que la política energètica ha d’estar orientada a garantir la seguretat del subministre, l’eficiència econòmica i la sostenibilitat mediambiental. Aquesta norma fixa uns objectius d’estalvi energètic i participació de les energies renovables. Per a això incorpora l’obligació d’aprovar una planificació energètica indicativa que estableixi un model de generació i distribució d’energia d’acord amb aquests principis. Dintre dels objectius que fixa per a l’any 2020 està el d’optimitzar la participació de les energies renovables i el de reduir la participació de les energies amb major potencial d’emissions de CO2 en la cistella de generació energètica
Altrament la Generalitat de Catalunya, mitjançant acord del 9 d’octubre de 2012, va aprovar el Pla de l’energia i canvi climàtic de Catalunya 2012-2020. Amb aquest Pla es proposa el disseny d’ un nou model energètic equilibrat basat a garantir la qualitat del subministrament; establir un model competitiu econòmicament i amb menys dependència exterior; respectar el medi ambient, amb un pes més gran de les energies renovables; reduir els combustibles fòssils, i millorar l’eficiència en la utilització de l’energia per arribar a un model català de generació i consum que sigui sostenible. Igualment es fa una crida a la implicació de la societat civil en la construcció del nou model energètic del país: formació, informació, participació i inclusió dels sectors socials més desfavorits econòmicament.
Aquest marc normatiu i línies d’actuació no només tenen un valor enunciatiu, programàtic o de mera exposició, sinó que mentre es traslladen a la pràctica mitjançant la redacció d’una normativa de desenvolupament, cal entendre, per fer-les reals i efectives, que ja són d’obligat compliment i exigibles com a principis rectors de l’activitat que els poders públics portin a terme.
3.- Necessitat d’especial protecció de les zones proposades
Per últim és oportú indicar que, atenent a la relació de municipis afectats pel permís anomenat Leonardo, s’ha d’indicar que dels trenta-quatre termes municipals que pertanyen a la comarca d’Osona, tretze, segons l’acord del Govern de la Generalitat de Catalunya de 5 de setembre de 2006, tenen una part inclosa dins de les zones especials de conservació anomenada Natura 2000 i, correlativament, gaudeixen d’una especial protecció.
Igualment dels esmentats trenta-quatre municipis de la comarca, trenta-dos figuren inclosos dins de zona vulnerable segons els Decrets 283/1998, de 21 de octubre i 476/2004, de 28 de desembre, de designació de les zones vulnerables en relació amb la contaminació de nitrats procedents de fonts agràries. Les mesures encaminades a millorar aquesta circumstància adversa, com és evident, serien incongruents amb una activitat d’explotació energètica on s’utilitzés els sistema de fracturació hidràulica.
En congruència amb el que s’ha exposat DEMANO que es tingui per presentat en temps i forma el present escrit d’oposició i atenent al que s’hi exposa
1. Es tingui al Consell Comarcal d’Osona com a part interessada en l’expedient amb els efectes i abast que determinen la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu i la Llei 26/2010, del 3 d’agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya.
2. Que, amb caràcter general, s’acordi una moratòria en l’atorgament de qualsevol tipus d’autorització o concessió per a l’exploració, investigació i explotació dels jaciments subterranis d’hidrocarburs que utilitzin la tècnica de la fracturació hidràulica per a la seva extracció, a l’objecte de poder-ne efectuar una valoració econòmica, social i ambiental respecte de l’estratègia a seguir.
3. De conformitat amb l’apartat anterior, es deneguin els permisos d’investigació d’hidrocarburs anomenats Darwin i Leonardo, quina sol.licitud ha formulat l’empresa Montero Energy Corporations, SL.
Vic, 27 de novembre de 2012
Joan Roca i Tió
President
{{ comment.text }}